En Jordi Franquesa és arquitecte i doctor en Urbanisme, i imparteix docència al Departament d’Urbanisme, Territori i Paisatge de l’escola d’Arquitectura de Barcelona des de fa més de 30 anys. Màster en Urbanisme, ha impartit classes en diferents universitats, com ara Venècia, Lisboa, Amsterdam, Ciutat de Mèxic, Goiânia o Harvard. La seva tesi doctoral "Les Comunitats Jardí a Catalunya" (Premi Extraordinari de Doctorat) ha estat el punt de partida en la seva aproximació als problemes dels assentaments humans i les comunitats de baixa densitat en la cerca d’una millor qualitat de vida.

En els darrers anys ha centrat la seva recerca en els nuclis rurals del nostre territori, reconeixent les seves problemàtiques de despoblament, de l’envelliment, la manca de serveis i el problema del relleu generacional, així com també s’ha centrat en les seves oportunitats i potencials. Ha organitzat nombrosos workshops i cursos de docència troncal sobre aquesta problemàtica, també amb altres universitats. En aquest sentit, és director de la línia de recerca RECERCA RURBANA, que versa sobre el Despoblament i el Desenvolupament Rural, des d’on ha impartit nombroses conferències al territori rural, liderant a més molts convenis amb diferents entitats públiques sobre les problemàtiques rurals (estudis sobre estratègies rurals, plans estratègics de reequilibri territorial, recuperació de pobles abandonats, cartes de paisatge rural).

Dins d’aquesta recerca, lidera el projecte Rectories Vives, que pretén transformar les rectories en desús en habitatge social i cooperatives comunitàries, atesa la manca d’aquest model d’habitatge assequible al món rural, i que busca a més fixar població jove als nuclis rurals, alhora que recuperar el patrimoni arquitectònic d’aquests immobles. En aquests moments està desenvolupant un Visor Cartogràfic de dades sobre les millors experiències i intervencions locals per al desenvolupament rural en termes de mobilitat, habitatge, serveis públics compartits, activitats econòmiques, espais comunitaris i patrimoni (natural, arquitectònic i cultural). També lidera un projecte sobre la implementació i trasllat del coneixement universitari a l’entorn rural, per a la creació d’un nou Campus Universitari Territorial. Des d’aquesta línia de recerca ha publicat també nombrosos articles indexats (molts d’ells Q1 i Q2) i quatre llibres sobre les noves ruralitats i l’important paper de l’urbanisme en la seva dinamització, buscant aportar una mica de llum sobre noves estratègies per pal·liar el desequilibri territorial del nostre país.

Construcció d'un nou Campus Universitari Territorial. A partir dels reptes locals dels nuclis rurals, s'està treballant per vincular-los als programes docents universitaris i fer molt més present l'activitat universitària en aquests entorns, per tal de construir sobre tot el coneixement del lloc, a més de fer-ho en els recintes universitaris.

Elaboració d'un Visor Cartogràfic que pugui mapificar les bones iniciatives de dinamització dels nuclis rurals i poder classificar-les. El seu creuament amb dades pròpies del territori pot atorgar una base de treball fonamental per a la dinamització d'aquests territoris.

Consolidació del projecte Rectories Vives, que pretén implementar habitatge social sobre les rectories dels petits municipis, amb un quàdruple objectiu: atendre als col·lectius socials més vulnerables que vulguin viure en el món rural, lluitar contra el despoblament rural, incentivar la cohesió social dels nuclis, i recuperar el nostre patrimoni arquitectònic.

Workshops de transferència, Campus Universitari Territorial, Rectories Vives.